Rels de veu

El cordó de la rel en el crit d’una veu —l’abans en l’ara però ara enllà de la rel. el plor, el primer salt, els passos per cruïlles i filats, llocs que ens fan ser, des dels altres, l’altra (veu). A rels de veu la pèrdua és la ferida d’una fi que llega un buit (blanc) a una represa: les fulles caduques en el conreu de la terra o l’aigua en l’aigua que flueix fins al gorg o la mort i la vida, succeint-se. Com ser-hi? En la veu, en el cos, en la fragilitat i la força de l’espera, muda, al revers del batec en dir, endins.